Municipi del Pallars Jussà, limítrof amb la Noguera.

L'en separa el Montsec de Rúbies (1 668 m alt), massa descarnada de calcàries cretàcies dirigides per una falla potent, al nord de la qual les margues oligocèniques alternen amb materials liàsics, disposats d'E a W. La Noguera Pallaresa, que s'eixampla en el gran pantà dels Terradets, el separa del municipi de Guàrdia de Noguera. El pantà, que remunta el curs baix del barranc de Barcedana, és format per una resclosa hidroelèctrica, que intercepta el ja prou estret congost dels Terradets. El poblament s'ha servit d'una agricultura de caire mediterrani (oliveres, vinya, ametllers); els mantenen l'anomenada del raïm moscatell i l'activitat d'un trull olier. El cànem, en canvi, desaparegué a mitjan s XIX. Els ametllers tendeixen a substituir les oliveres. La ramaderia de llana és una decadència. Els boscs de pins i alzines i una mina de lignit semiabandonada completen els recursos. La vila (125 h agl [2006]; 790 m alt) ocupa un turó en posició defensiva. L'església parroquial (Santa Maria) és romànica, de tres naus. El castell de Llimiana és esmentat al s XI. El 1330 Llimiana passà a formar part del marquesat de Camarasa. La vila es esmentada ja el 954, i formà part de la zona de la conca de Tremp disputada entre els comtes d'Urgell i de Pallars Jussà i dels dominis d'Arnau Mir de Tost, vescomte d'Àger. El municipi comprèn també les caseries dels Obacs i el Mas de Solduga, el santuari de Sant Salvador de Montsec i les restes de l'antiga església de Sant Andreu de Llimiana.