Història i patrimoni

El nom de Llimiana ja el trobem en escrits antics del segle X i va formar part dels comtats de l’Urgell i del Pallars. Hi ha referències al seu castell del que actualment no queden restes, sí que es pot veure la estructura enmurallada del poble en forma de vila closa. Formava part del conjunt de fortificacions de la frontera del Montsec enfrontats als territoris islàmics del sud en l’anomenada Marca Hispànica. La seva població va arribar a estimar-se en un màxim d’un miler i mig d’habitants.

Els dominis de Llimiana incloïen els pobles de la Vall de Barcedana i Sant Serni, tal i com apareixen en els llibres d’estimes que encara es conserven, estaven ben comunicats per una xarxa de camins que hi permetien transaccions entre els seus pobladors.

Personalitats destacades van sorgir del poble en aquells moments àlgids, com a metges, militars i eclesiàstics, dins de famílies amb cert caràcter nobiliari. En l’àmbit d’oficis es destaquen els ferrers, teixidors, sabaters i la producció d’oli i vi, entre d’altres.

En el nucli del poble es troba una joia del romànic, l’església de la Verge Maria de la Cinta amb els àbsids més alts de Catalunya, conservats en part degut a una edificació anexada que els amagava i van ser recuperats l’any 1991.

Prop del poble hi ha l’ermita de Sant Andreu de Llimiana que ja apareix en texts antics i que restava soterrada, va ser recuperada l’any 1970 per l’acció d’un grup de veïns.

Dalt del Montsec hi ha l’ermita i refugi de Sant Salvador del bosc, venerada religiosament arreu de la comarca, del que es fa un aplec cada últim diumenge de setembre.

A principis del segle XX va arribar una gran transformació després d’una crisi del món rural molt incomunicat, calamitats climàtiques i plagues, on molta gent va haver d’emigrar a les Amèriques. L’arribada del ferrocarril i les centrals hidroelèctriques van portar empreses a construir la carretera local, el dipòsit de l’aigua, la font de la plaça, el pont sobre el Noguera Pallaresa i la central de Terradets.

La casa del doctor Bonifaci va ser adquirida per l’Ajuntament per a dedicar-la a casa-museu per recordar el seu periple europeu com a metge comunista en l’exili, nascut a Llimiana d’una generació de metges i que va poder retornar a passar els seus últims dies a la seva localitat natal.

L’Hostal Centre del Montsec es tracta d’un edifici reconvertit de les antigues escoles del poble, que van deixar de funcionar als anys 60. Les aules i casa del mestre ara són punt de reunió amb bar i hostal que dinamitzen la vida social del poble i permeten gaudir d’una estada turística al nostre territori.